dilluns, 7 de setembre del 2009

4 PANTALLES

No recordo haver vist mai en una pel·lícula nord-americana l'interior d'una casa on aparegués una biblioteca familiar. Tampoc a cap heroi del cinema clàssic, Gary Cooper, John Wayne, Henry Fonda llegint un llibre assegut al balancí del porxo després d'haver portat a terme qualsevol gesta. Pot ser que de vegades, per les llunyanes terres ermes del llunyà oest, es passegés un individu amb una gran levita coberta de pols venent bíblies. Queda l'estampa cinematogràfica d'algun reverend obrint el llibre dels salms a la vora d'una fossa descarnada een el moment qualsevol difunt a les verdes valls de l'Edèn, però després, res de res. Els parents i amics devoraven el pastís de gerds que havia preparat Nikole Kidman per a després del funeral. Ningú serà capaç d'imaginar una seqüència amb Robert de Niro, Jack Nicholson o Brad Pitt absorts en la lectura d''una novel·la, ni tan sols Woody Allen s'ha permès el luxe de decorar el despatx del seu psicoanalista amb una prestatgeria carregada de volums grapejats. En el cinema els llibres no existeixen.
S'ha dit fins a la sacietat que les pantalles han derrotat els llibres. Mitja humanitat es passa el dia asseguda devorant imatges. A l'avió, al tren, al bar, a l'hospital on t'acaben d'obrir de dalt a baix, al sofà on caus esgotat al final del dia sempre trobaràs al davant una pantalla que anirà abocant al teu cervell una gran infinitat de ninots. Les fotos dels diaris cada dia més grans, els cossos gloriosos de bellesa visual que omplen les revistes setinades, també s'han posat de part de les panatalles en la guerra contra la lletra impresa.
Es tracta de saber què té més força encara, si la imatge literària que conservem en la memòria després de la lectura o la visió de tota aquesta fantasmagoria de llums i ombres. Què deixa una riquesa més fonda en l'ànima, la goleta Hispaniola navegant rumb a l'Illa del Tresor o Sean Connery bufant la boca del revòlver a la pantalla?.
                                                                                                                Manuel Vicent

1) Investiga sobre l'obra Farenheit 451. Pots relacionar-la amb la tesi del text precedent?
Saps si ha estat portada al cinema? S'hi veuen llibres?

3 AIRES D'INSATISFACCIÓ

Es respiren aires d'instisfacció. L'Estat espanyol és el primer en el rànquing d'operacions de cirurgia estètica. Dones que , en aparença, no tenen cap problema físic se sotmeten constantment a noves intervencions. Es tracta de dones cada vegada més joves, a vegades gairebé adolescents. Adolescents que han crescut en un món que els resulta dur, difícil. Un món on es multipliquen els trastorns alimentaris.
Problemes com l'anorèxia i la bulímia, no són ja propis d'un reduït nucli de la població, bàsicament adolescent, sinó que amplien el radi d'acció cap a altres sectors: dones més grans i, fins i tot, infants. Això últim resulta sorprenent. Diuen les estadístiques que hi ha infants de quatre o cins anys que es neguen a menjar l'entrepà a l'hora del pati. No és que no els agradi, sinó que tenen por d'engreixar-se. La idea em resulta quasi increïble. Record l'hora d'esbarjo al meu col·legi. A ningú no se li acudia calcular la quantitat de greix que podia aportar-nos al cos.
El fenomen afecta més les al·lotes que els al·lots. Les que provénen de famílies monoparentals -per causa d'una separació, un divorci o una viduïtat-, les que mengen en solitari i les que llegeixen moltes revistes femenines estan més exposades a desenvolupar un trastorn alimentari. El cert és que la companyia convida a menjar més. Quan un grapat de persones s'asseuen al voltant d'una taula, la conversa i la complicitat conviden a menjar. Un dinar o un sopar en solitari es fa de pressa, sense assaborir els plats amb calma. També és cert que les revistes femenines parlen constantment de dietes màgiques, de problemes de sobrepès i de quina és la clau per ser més atractiva. La seva lectura convida a no menjar. Tanmateix, menjar bé és un plaer que tothom haruria d'aprendre a assaborir. Un bon plat a taula, un got de vi i una conversa amiga ens fan la vida millor.
Maria de la Pau JANER, Avui

1) Redacta un text d'uns 200 mots en què exposis les causes per les quals molta gent del món occidental té la dèria d'a`rimar-se. Explica-hi també la problemàtica i/o contradiccions que genera aquest fet.

2) A quina varietat geogràfica del català adscriuries aquest text?

2 LA COMUNICACIÓ DELS DOFINS

LA COMUNICACIÓ DELS DOFINS
El dofí mular (tursipos truncatus) fa servir xiulets i espetecs per a orientar-se i reconèixer el medi on viu, per indicar perills, diversos estats emocionals... Però això no és tot: segons diversos investigadors, aquests mamífers són capaços de reconèixer els membres del seu grup familiar, conversar entre si i aprendre nous sons, habilitats que poden utilitzar per millorar la cohesió familiar i l'aprenentatatge. [...]


Escriu un text de no més 500 paraules donant la teva opinió sobre la possibilitat que existeixi l'acte comunicatiu entre dues espècies diferents.

1 TEXT PER A LA REFLEXIÓ

Explica en un text d'unes 250 paraules tot allò que aquest dibuix et suggereixi.
http://www.darwin2009.cam.ac.uk/