Aquesta expressió té l'origen en l'època en què les escoles eren parroquials i depenien del senyor rector.
Quan alguna criatura saltava una classe o no anava a l'escola, el mossèn li imposava un càstig que, a nosaltres, ens pot semblar curiós: havia de fer de campaner de l'església durant un dia o més. Cal dir, però, que el càstig era dur, perquè les campanes eren grosses i pesants i, per a un nen petit, no era gens fácil de moure-les. Amb el temps, el càstig de fer campana es va perdre i, amb això, es va perdre també la consciencia de l'origen de l'expressió.
Joan Amades, del Costumari català
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada